Iniciativa Calalunya Verds

Autor/a: Jaume Bosch

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Diputat d'ICV-EUiA al Parlament

Mitjans on s'ha publicat l'article: Diari Ara

Escric amb alguns dels papers mal anomenats de Salamanca al davant. Els he rebut, en nom del PSUC i ICV, fa poques hores de mans del conseller de Cultura a l'Arxiu Nacional de Catalunya. He vist l'emoció en el rostre de les filles d'Antoni Rovira i Virgili, de Josep Pàmies i de Pau Romeva quan els han lliurat llibres i documentació dels seus pares. Els seus sentiments són lògics i personals. Però la meva emoció ...és col·lectiva, és per delegació de milers i milers de militants del PSUC i les Joventuts Socialistes Unificades que van veure trencades les seves vides, i com eren robats a punta de fusell els seus carnets o les seves anotacions. Puc mirar avui convocatòries de reunions, amb noms i cognoms, enviades l'any 1938, un llibre d'actes del Subgrup de metges del PSU, comprat al carrer Pelai de Barcelona l'any 37, o centenars de fitxes de mobilització de militants per a l'Exèrcit Popular Regular. La relació dels més de vuit mil documents requisats al PSUC mostren la voluntat dels elements franquistes que els van arxivar: la repressió brutal i personalitzada dels que havien donat suport a la Generalitat republicana. És el mateix cas d'altres organitzacions que també han rebut els seus papers: UGT, CNT, ERC, però també el Col·legi d'Advocats de Lleida o la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur.

Si li expliquéssim a algú ,de França, Alemanya o Itàlia, que hem rebut els papers requisats pel franquisme trenta cinc anys després de restablerta la democràcia no s'ho creuria. I també li costaria de creure que hagi calgut la mobilització persistent de la Comissió de la Dignitat per aconseguir el retorn. O que una quarta part dels documents catalans, i els del País Valencià, continuen a Salamanca. Potser si afegim que alguns pensen que tenien dret a guardar-los "por derecho de conquista" entendrà millor el que avui passa a l'Estat espanyol.