Notícia

Fletxa_component
01/10/2008
Què diem?

Des de fa dues dècades, el capitalisme ha fet un nou gir en la seva radicalització, vivim una nova etapa d’aquest model econòmic coneguda com a globalització neoliberal que ha aconseguit superar les fronteres per convertir el món sencer en un sol mercat. Aquest procés de globalització es basa en la creixent liberalització i desregularització del moviment de capitals i del comerç internacional. Aquesta nova fase del capitalisme mundial abasta tots els camps de la vida social i política dels Estats i d’aquesta manera es mercantilitzen els drets socials i s’incideix en els mercats laborals amb la finalitat de desregular-los al màxim, i per altra banda els recursos ambientals, lluny de ser preservats, es segueixen considerant il·limitats.

La globalització neoliberal no només no ha resolt molts dels problemes que afronta avui la humanitat, sinó que ha provocat l’aparició de nous fenòmens que posen en risc la supervivència d’una part important de la població mundial, com per exemple la recent crisi alimentaria produïda per un augment exponencial dels preus dels aliments bàsics o la recent crisi financera, que ha mostrat la ineficàcia dels mercats per autoregular-se.

Per altra banda, tot i que els fluxos financers es mouen amb absoluta llibertat, la circulació de les persones es veu com a un problema per a la seguretat de les zones riques del planeta i per tant es restringeix l’accés de persones de països empobrits al primer món.

Alhora, des de principis de segle XXI la lluita contra el terrorisme ha comportat importants retrocessos en el camp dels drets humans i en el dret internacional. Avui el món ,lluny de ser més segur, es veu afectat per nombrosos conflictes i per noves guerres que han esclatat en aquets darrers anys, com la guerra d’Iraq i Afganistan, o de Geòrgia, i vells conflictes com el del poble palestí o sahrauí continuen sense que la comunitat internacional hi doni resposta.

Davant d’aquest context també s’ha produït el naixement d’una nou tipus de ciutadania que, tenint més accés a la informació, es posiciona i participa de manera crítica, com un nou actor global en forma d’opinió pública.

El naixement d’aquest nou moviment global es va produir l’any 1998 a Seattle amb les mobilitzacions en contra de l’Organització Mundial del Comerç. A partir d’aquest fet, es crea un moviment molt heterogeni, horitzontal i vehiculat des de l’esquerra, en el qual hi tenen cabuda tant els qui volen trencar amb el sistema capitalista com els qui entenen una globalització basada en uns altres valors. Neix el moviment per una altra globalització o altermundista.
 
L’any 2001, coincidint amb la reunió del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, s’organitza el Primer Fòrum Social Mundial. Aquest és considerat, des d’aleshores, com la xarxa mundial de moviments socials i neix amb l’objectiu de cohesionar el moviment que s’oposa a la globalització neoliberal imperant.

A Porto Alegre, aquell any, neix el lema “Un altre món és possible”, i aquesta cita del moviments socials es consolidaria per  celebrar-se cada any fins a l’actualitat, i per multiplicar-se en fòrums regionals arreu del món.

ICV ha participat a través de la Fundació Nous Horitzons en el Fòrum Social Mundial des dels seus inicis a Porto Alegre, passant per les edicions de Mumbai, Caracas, Bamako i Nairobi. Alhora també hem participat en les diferents edicions del Fòrum Social Europeu i en el Fòrum Social Mediterrani i el Fòrum Social Català.

Alhora, a casa nostra ICV ha participat i participa en diferents marcs unitaris com la Plataforma Aturem la Guerra o la Campanya Contra la Constitució Europea, entre d’altres.
DS 19/04/2014 | 21:36