Segrià

Autor/a: Josep Mª Carles i Aguilà

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Responsable d'Educació ICV Terres de Lleida.

Mitjans on s'ha publicat l'article: BonDia

Estem assistint en les darreres setmanes a tot un degotall de queixes de les AMPAS sobre la manca de finançament per  part de l'Administració  de les activitats que realitzen en els centres públics: menjadors, activitats extraescolars, etc. Potser ara la ciutadania, i especialment les mares i pares dels alumnes d'aquests centres, seran conscients de la feina, moltes vegades por reconeguda, que les Associacions de Mares i Pares han fet i estan fent.

Una altra de les qüestions que es reclamen és la recuperació de la 6ª hora, implantada per l'anterior govern d'esquerres, i és sobre aquest tema que voldria fer algunes reflexions. En primer lloc és cert que no hi ha hagut temps de fer una valoració acurada de l'efectivitat de la mesura, i que va tenir força contestació d'una part dels professorat, i molt especialment dels sindicats. De totes formes, i veien les coses amb una mica de perspectiva, si li expliquem a un ciutadà europeu (no cal que sigui de Finlàndia !) que els nostres alumnes de Primària han perdut de cop i volta gairebé un 20% del seu horari lectiu, equivalent a un curs sencer en acabar la Primària, sembla que hi hauria d'haver alguna explicació a donar, sobretot si tenim en compte que l'escola concertada continua oferint les sis hores de classe!

Segur que els enormes recursos que es van dedicar a la sisena hora (milers de mestres més, entre altres) s'haurien pogut rendabilitzar millor; que s'hauria d'haver fet més pedagogia i buscar la complicitat del professorat i dels seus representants sindicals; que caldria haver establert alguns centres pilot (de fet tota la concertada ja eren centres pilot des de feia molts anys!) Però si admetem de forma axiomàtica que més hores dels alumnes als centres no fan millorar la qualitat de l'ensenyament, estem fent una molt pobra valoració del nostre sistema educatiu. Algú s'atreviria a afirmar que més metges al sistema sanitari, i per tant més possibilitats d'atenció als hospitals, aniria forçosament en detriment de la sanitat?

Ja sé que el tema no és tan senzill, i que altres països tenen també les mateixes hores lectives que nosaltres, però els resultats que obtenim en els diferents informes i avaluacions són francament decebedors, i alguna decisió urgent calia prendre. Afegir una hora més de presència dels alumnes als centres no sembla que fos una mesura tan desencertada, i no dic una hora més de "classe" perquè estava clar que cada centre tenia autonomia per fer les activitats que considerava més adients. En aquest sentit hi havia experiències mols reeixides que segurament hauran passat a millor vida.

Referent a aquest tema tan capital, i en un context de retallades enormes en el sector públic per part dels governs de Barcelona i Madrid, sobta el silenci i la resignació de bona part de la comunitat educativa, i molt especialment del professorat de l'ensenyament públic. Aquests curs, a més de la supressió de la 6ª hora, s'ha augmentat una hora lectiva a tots els nivells, s'han reduït pràcticament els beneficis horaris que s'havien establert als majors de 55 anys, s'han suprimit també aules d'acollida i altres recursos de tractament de la diversitat, ens han baixat el sou, han intentat de forma barroera no pagar-nos quan tocava la paga extraordinària,... I un llarg etcètera, que ens perjudica al col·lectiu d'ensenyants, però també als nostres alumnes, a les seves famílies i a la societat en general.

Sobta també que després de sis vagues contra la política  educativa dels governs d'esquerres en els darreres cursos, encara no s'hagi convocat una vaga en protesta per les mesures que ha pres la nostra consellera, el nostre govern. Cal recordar que a diferents Comunitats Autònomes de l'Estat, singularment a Madrid, i darrerament a València, hi ha hagut vagues i manifestacions que han tingut un gran ressò.  A casa nostra les propostes sindicals de protesta no estan tenint el seguiment i la contundència que serien normals en una situació de desmantellament de l'ensenyament públic, en la que ens trobem immersos. Seria interessant reflexionar sobre què està passant amb els ensenyants a Catalunya,...

Entretant jo proposo que des de cada claustre es prenguin les mesures de reajustament i d'adequació a la realitat nova que ens imposen. M'estic referint a valorar si totes les activitats que fins ara es fan als centres es poden continuar fent amb normalitat. Evidentment s'han de fer les activitats docents, les classes, de la millor forma possible, i amb la millor de les actituds, els alumnes no en tenen cap culpa, però caldrà valorar si ens trobem en condicions de continuar duent a terme tota una sèrie de tasques que van més enllà de l'estricta feina docent.