Tarragona

El dia 7 de juny elegirem qui ens representarà al Parlament Europeu. De vegades, quan sentim parlar d’Europa, fa la impressió que no és aquí, que és en un altre lloc, un lloc situat una mica més al nord, allà on deien que la gent era neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Un lloc que ja no mirem amb esperança sinó amb sentiments ambivalents, fins i tot amb recel, perquè des d’allí es prenen decisions que ens afecten però en les que sembla que no hi podem intervenir...

Els governants i alguns polítics dels estats que integren la Unió Europea tenen molta responsabilitat en aquest sentiment de desafecció, ells mateixos el provoquen. Quan fan servir les eleccions al Parlament Europeu com a excusa per a plantejaments populistes i com a camp de batalla d’estratègies locals. Quan neguen la dimensió ideològica i el paper de la confrontació política en el procés de construcció europea. Quan utilitzen Europa com a coartada per justificar les seves polítiques regressives “Ens ho mana Europa”, diuen... i ho han acordat ells. Van ser els caps d’estat i de govern dels estats membres els que, des del Consell d’Europa, van impulsar directives com les de les 65 hores, i precisament ha estat el Parlament Europeu, l’únic òrgan de la UE que escollim els ciutadans per sufragi universal directe el que ha aconseguit, per ara, evitar la seva aprovació.

Estem immersos en una crisi econòmica que ha provocat ja 18 milions d’aturats a Europa, 4 milions a Espanya, més de 600.000 a Catalunya. Una crisi que no ha vingut perquè sí, que és producte de la imposició del model econòmic neoliberal, del deixar fer al mercat. Una majoria de dretes ha portat Europa a la crisi, per acció i per omissió. El dia 7 de juny decidim molt més que qui ocuparà els escons del Parlament Europeu, decidim com sortirem de la crisi, si sortim per la dreta, amb més del mateix, amb les persones al servei de l’economia, o si sortim per l’esquerra, amb una economia al servei de les persones.

ICV-EUA, junt amb altres forces d’esquerres i ecologistes de tot Europa, proposem posar en el centre de les polítiques europees la creació d’ocupació, la justícia social, el desenvolupament sostenible i els drets humans. No volem sortides de la crisi que retallin drets, volem fer de la crisi una oportunitat per superar l’actual model productiu a favor d’una economia socialment justa i ecològicament sostenible. Aquesta és una crisi de dretes i no ens treuran de la crisi aquells que ens hi han ficat. Necessitem solucions d’esquerres.