Vilanova i la Geltrú

El passat dimecres 18 de gener podíem llegir a La Contra de La Vanguardia (www.lavanguardia.com/lacontra ) una frase lapidant de Tzvetan Todorov, pensador i premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials: "Avui les democràcies ja no tenen enemics exteriors: ni feixisme ni totalitarisme. Ara les nostres democràcies tenen a l'enemic en el seu interior. (...). És un canvi immens cap a un nou ordre que sostrau el poder a allò polític per concentrar-lo en les poques mans que tenen el control dels mercats". Sembla ser, doncs, que les grans corporacions i grans fortunes mundials han aconseguit fer-nos creure que són la única manera de crear riquesa i benestar per a la població. Per contra, han generat una crisi mundial que ha portat a milers i milers de persones a perdre la feina, que han vist la seva qualitat de vida molt minvada, basant-se en la defensa a ultrança d'un model econòmic que dóna com a resultat un món en que ja de per si, tot i en èpoques de suposada "bonança" econòmica, la meitat dels treballadors/es del món guanya menys de 2 dòlars i no té cap mena de protecció social, i on hi ha més de 3.000 milions de persones que passen gana o que viuen en situació d'extrema pobresa.

Tot i així, ens han venut que, per sortir de la crisi de manera satisfactòria, hem de continuar esmerçant tots els esforços en rescatar bancs i caixes, i en retallar despesa pública i drets laborals. En contra del pensament hegemònic amb el que ens bombardegen contínuament, la realitat ens demostra que un sistema que deixa el 50% del món al marge i que concentra les majors riqueses en un 1% de la població mundial, no es pot vendre com un sistema d'èxit, necessari i gairebé natural i inqüestionable. Així, que si us plau, no comprem aquesta idea.

La realitat, es miri com es miri, ens demostra, de fet, que cada cop que s'han aplicant mesures com les que estan proposant ara els Governs mundials, no només no s'ha incrementat la riquesa i la qualitat de vida, si no que, per contra, ha disminuït, així com la qualitat i la quantitat del treball. D'aquestes manera, estem dirigint els esforços principalment a la recuperació de bancs i grans corporacions, pilars d'un sistema econòmic que ha derivat en aquesta crisi, més actual, i en la crisi permanent en la que es troba la meitat de la població mundial. Seguint amb una altra frase de Todorov, "si suprimeixes tot control a les gran corporacions financeres, no és que els hi donis llibertat, és que els concedeixes un poder il·limitat sobre tu mateix. I si no limites aquest poder, acabes -i acaben- amb la teva pròpia llibertat". I no només de les persones, països com Espanya o Itàlia, en paraules dels autors de "Hay alternativa" (gratis a http://www.iniciativa.cat/media/news/36451/hayalternativas.pdf) també es troben ara sota l'amenaça i l'extorsió constant dels mercats, patint el que alguns han anomenat ja "terrorisme financer".

I en aquest context mundial, fent cas omís a les dosis de realitat que se'ns planten al davant, el nostre Govern, com d'altres, justifica més i més retallades socials, no a bancs ni grans corporacions, sinó a treballadors i treballadores que, convençuts de què s'ha de fer un esforç, s'ajusten cada dia més el cinturó per continuar, involuntàriament, justificant la dictadura dels mercats, i per contribuir a aprimar, també, el nostre ja malaltís i pobre Estat de Benestar. Així doncs, com diuen Navarro, Torres López y Garzón Espinosa en el llibre abans esmentat,  sí que hi ha alternativa.

De fet, hi ha una alternativa més lògica i més senzilla que cap de les mesures que s'estan aplicant ara. Tornant a en Todorov "l'economia ha de subordinar-se al benestar de tots, i no al revés". Si realment això que sembla tan obvi fos així, hi hauria actualment tants habitatges buits, per una banda, i tantes persones que estan perdent el seu en mans dels bancs per processos de desnonament? S'invertirien milions i milions d'euros en rescatar els bancs? Es convocaria únicament a grans empresaris i banquers a les reunions per trobar solucions a la crisi? I, sobretot, es retallarien la sanitat, l'educació i els drets laborals dels ciutadans i ciutadanes del nostre país? Crec que aquestes preguntes, com moltes més que es podrien plantejar en aquesta línia, es responen per si mateixes.

Violeta Piqué, d'ICV Vilanova i la Geltrú.